Un trasgo al seu hàbitat

Brillava el Sol, moria la nit. La majoria dels trasgos tornaven covards a les seves coves. Tots?? No, tots no. Algun trasgo guerrer, sense por i odi a la vegetació sortia victoriós contra els rajos de llum,feroç, incansable, amb ganes de sang.


Acompanyat pel "moro Musa" i el capità de "La Falange Chulviana" l'últim llinatge de una espècie extinta, defensors del castell de Sagunt.

El viatge es presentava interessant i amb molt força i energia per dur a terme els terminis del viatge.

Començàrem a les 5 el viatge des de Cocentaina per a pujar al Montcabrer, àlies MontCabró. Aconseguit! En 2h 25 min estàvem al pic de la muntanya!! Tot un rècord i motius d'orgull per a un trasgo, que es meneja al seu hàbitat natural, amo i senyor de la terra i les seves profunditats.


La natura d'un trago l'espenta a pujar a tota cosa que parega una pedra, com podien observar EL Moro i El Falangista.
La pujadeta de les pedretes no tenia preu. Un camí ple de perills. Però fa falta molt més per a aturar a un trasgo al seu hàbitat.

A la fi, fem pic.

L'ajuda ja està de camí. Amb el buit sota els peus, un mà divina provinent de les profunditats per prolongar el terror de l'existència.
Fem nit al ras allà. Sopar de llanda.
Contiuem el viatge. Al dia següent, ens alcem de bon matí, quan encara no havia sortit ni el Sol. Baixem baix del Montcabrer, anem a La Font de la Mariola. Per ahí es pot anar a Agres? Perquè no? Provem. Una estona llarga després ens trobem a 2 persones majors (ostia com estaven de fortes) que ens duien super follats cap amunt pel bosc fins a la cava Don Miquel i ja agafem el camí correcte. La fortalessa d'un antic emplaçament destruït pels trasgos XD. Ningú viu a la muntanya excepte ells.
Anem fins a Agres, baixem, creuem La Solana, "la muntanya" que ens separava del Benicadell.
Parem per a dinar baix del pont de la carretera que comunica amb Alcoi.
Hi havia una zona baix del pont amb fang, molt de fang i terra solta, que com qui no vols la cosa i traicionerament t'enfonsava les cames cap al fons sense fi.
Anem a creuar els 15 metres de fang

Jo vaig per on hi havia fang amb 4 dits d'aigua. Total, vaig amb botes. Don Alonso, va per la vorera, pròxima a la paret del túnel. Yeeem per ací es pot anar! Diu. "Ves ves que ja voràs més endavant" vaig pensar.
Silenci. De sobte s'escolta un "WOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!" La trampa oculta sota una imatge de seguretat i felicitat havia botat
Ens girem Rubén i jo i vegem a Alonso sense turmells!! S'havien enfonsat al fang! I pareixia el sòl ferm.
Hi ha tanta risa al cos que no puguem ni caminar. Quins moments.
Després de molt trossos de paper, comença la pujada al Benicadell. Els quasi 8 Km. Camí segur 100% com es pot observar a la foto. Perfecte a tirar a persones. "ai, s'ha caigut" A vore qui et diu que no.
El Trasgo comença l'ascenció, poc a poc deixa enrrere als companys. Ja sabeu com va açò, qui cau, en terra es queda. Jo li furte els diners i l'aigua i bona sort amic. Jjajaaja
Hi ha que anar a la marxeta, sense parar. 40 minuts després de fer pic al Benicadell, arriben els companys. La muntanya no va complir l'objectiu i va acabar amb ells. No passa res. Altre dia m'encarregaré jo. Comencem el descens cap a
Gallanes. Literalment: era una pujada de cabres, i molt "Heavy Metal" com ens digué una persona. A la foto es pot observar "el camí,la ruta" i el desnivell, com diria el de bioquímica, Mutenroi, això és "caspa
miseria". Són necessaris 3 trasgos uno damunt l'altre per a poder puajar el desnivell xD
Arribem quasi de nit. Parem a l'esglèsia a per aigua. "Ens quedem ací a dormir?" Va dir algun destartalat...que me digues a un abocador, a la muntanya o en alguna cova o en mig de la carretera...vale. Però a l'esglèsia?? Estem tronats?? Vade reto Jesucristo!! Al final baixem, sopem com uns senyors al bar per 6 € i caminem per la nit per la carretera una mica. Dormim a un camp d'oliveres. Un degenerat ens va atacar per la nit. El vam poder fitxar amb una foto. Volia els renyons de 3 joves per a pagar-se un viatge a la neu, i un pc, un bebé per a menjar, una escopeta, un meló,...etc etc
Al dia següent.Beniarrés, L'orxa,Ruta del Serpis, Villalonga i al tren. Hi ha que dir: vam acabar reventats!! Un mal de cos...Cada vegada que ens sentavem se'ns eixien les articulacions. "El isquitibial...fica-m'el al lloc!!" Una risa
I açó és tot el viatge. En 3 dies Montcabrer --> Font de la Mariola --> Cava Don Miquel --> Agres --> La Solana --> Benicadell --> Gallanes --> Beniarrés -->L' Orxa --> Ruta Serpis --> Villalonga.
Ens ha faltat La Safor. Altre dia. El trasgo tornarà a la seva terra, al lloc d'on fa milers d'anys va sortir per esclavitzar l'humanitat i condenar-la a l'extinció.
Algun dia, serà Montcabrer- Benicadell en 1 dia, i Ruta serpis altre i l'últim dia Circ de La Safor. Paraula de trasgo.

Cal comentar que aquest viatge ja es va fer algunes setmanes abans amb Vicent Pelejero i una persona molt molt major, que la pobra persona no podia amb la seva ànima. Una iaia reumàtica hagués anat més ràpida JAJAJA ;-)
Com podeu observar,el iaio reumàtic
no tenia braços, motiu que difultà el camí. La millor imatge del dia: pujant amb les 2 motxilles els grons que hi havien, una davant i altra darrere, ja que estavem a 70m de la zona de dinar. "Ara Roman podrà anar més descansat i més ràpid". Que no em gire i em veig a Don Falcione aturat i perquè no podia caminar amb el seu propi pes, no que portara cap motxilla no. Una imatge val més que 10.000 paraules o 3.4 Gb de vídeo format avi.
Al camí hi havia una "zona de descans" sexual. Hi havien de tots tipos i totes les edats. Mireu la sensualitat amb que el personatge amb gorra de la dreta provoca al personal obligant-lo a una violació "mal dit" o el que és més correcte, una masturbació. Veritat Don Falcione? "Eh, soy inocente Sr. juez, yo no lo violé, sólo me masturbé. Qué culpa tengo yo de que se metiera delante mio?"
"Inocente!" Dictamina el juez.

Mireu quin ninot de fira més bonic per a tenir a l'habitació.

Si li toques el cul fa "Oh..Entra por detrás.."



A meitat de la Ruta del Serpis, vàrem ser asaltats per unes cabres. La que pareixi la líder s'aproximà a nosaltres, pot ser volia que li tocarem el cap, o tal volta tenia en ment crear un híbrid mig humà mig cabra. Las "teticas" ja les tenia, cosa que ens feia dubtar de que algú no ho hagués intentat i amb èxit per cert.

25 minuts després de l'assalt de les cabres, apareix el "cabrer" que venia de Almeria crec que era, i sino, de l'estat espanyol, no pot estar molt lluny de eixa zona, total, està al mateix país no? (Normandia i Bruseles xDD) Quantes cabres tenia?? Doncs així a ull, unas "quinientas o seiscientas.." O MIL!!!!!!!!!!!!!!!!

A partir del meu troç es podia matar a la gent o qualsevol cosa que es menejara o no. El que et donara la gana. Roman és més permisiu i restrictiu. Puto dictador. El nuevo Hitler del siglo XXI. Perquè no puc matar a qui em done la gana o el que vulga? (previa violació tortura o extracció d'organs, encara que no cal matar, jo t'extrac el renyó, però no et mate, que la natura faça la resta. A mi no m'impliques ni m'acuses eh?)

Bé doncs ja sabeu: no hi ha res millor per passar uns dies de festa que anar a la muntanya a fer EL QUE ET VINGA EN GANA. Estàs en contacte amb la natura, les pedres, les coves, els trasgos...tot es permet.

"La diferència entre els llicenciats i els graduats és que els llicenciats saben llegir"

Ja hem tornat!

Ostiaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!! QUIN ESTIU! OSTIA PUTA!! Quant de viatjar.... Amunt avall, amunt avall... No he parat gens gens gens jajaja
Bé, l'idea és aquesta no? Anar com un puto psicòtic saquejant tombes de qualsevol part del territori i després vendre els òrgans o el que quede d'ells i els taüts. D'on penseu que treia els diners?Penseu que soc ric? Jajaja


Vam començar anant a les coves de darrere la muntanya de Xàtiva Vicent i jo.

I després,com a senyors que som vam entrar debades a pegar una volta pel castell.


Dies després van vindre un dels millors dies de l'estiu. De reconeixement de San Pedro de las (jodias) Herrerias, Mahide, La Sierra de la Culebra,... A Zamora.
Amb unes de les millors persones que he conegut mai. Gent per la que val la pena matar.

De normal,bé vosaltres m'enteneu. Ja sabeu que jo amb poc mate.
2 grans persones entre altres: Rafa Tortosa i Óscar Palop.
Els millors monitors que he conegut mai al Centre Junior Atalaia.
Un, un gran Físic a Barcelona,lluitant per fer-se un lloc a la comunitat internacional, esperem pròxim guanyador del premi Nobel, i un poc friki; ideal. Molt bon sentit de l'humor. Gran persona. No hi han paraules.
L'altre, Rafa, "el grande entre los grandes". Una persona que ja voldria la gent ser com ell. Si el món estiguera ple de persones com ell.. Quin món més meravellós. Fotógraf, excursionista, aventurer, còmics, graciós, intel.ligent... No hi han suficients calificatius epr a descriure aquestes 2 persones, que tan bons moments ens fan passar i que fan memorables les sortides de "avanzadilla".
2 persones que tinc sempre molt present i amb molta estima de uno de la LLosa.
El millor és que al començar qualsevols desplaçament amb cotxe, es possava en marxa la cançó The Imperial March. Es podeu fer una idea el primer dia...
9.14 del matí. En un paratge desolador, un poble mig fantasma conegut com La Llosa, s'atura un cotxe amb tres persones per a arreplegar a un indigent (servidor).
L'individu puja al cotxe. Foto de sortida. Cotxe en marxa. De sobte, del buit, del silenci, com un crit d'advertència, es sent The Imperial March. El destí està fixat ja. No hi ha marxa enrrere. Comença el viatge. Molt bé va estar ixos 4 dies. I recordeu la lusa es meva eh?? ostia!!!!!!!!! i com oblidar el megaentrepà de llomello i formatge??? caguen la puta!!! cosa més bona no he provat en la vida. Veritat que si Óscar? I les partides de Trivial i el truc que vam fer. Vam estar ahí, a una pregunta de guanyar als iaios!! Aquella nit vam escurar vicent i jo...Però a la partida del truc... ENS VAM ALÇAR VICTORIOSOS!!!!!!!!!!!! A netejar l'escurada de pasta apegada a les paelles!!
-"Cómo se tradujo la película el español: all about eva?"
-"Ale, aneu escurant: todo sobre eva"
-"eva al desnudo"!!!!!!!!! El que diu el trivial va a misa. El trivial ha hablado. Hi ha algú més savi que el trivial? Quines rises més bones vam fer... No es pot esperar menys d'anar amb aquests 3 elements jejej

S'acaba el viatge. Continuem. BUNGEE JUMPING!!!!TOMA TOMA TOMA TOMA!!!!!!!
Quina passada!! Per a repetir!!! Un altre dia anirem eh Fuertes????!!!!!!
-Preparado, listo,..YA!
-ATALAIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-Eh??Atalaia?
-Que ha dicho??
-Nose nose...Creo que ha dicho atalaia..



JAJAJA la gent es va quedar tota pillada ajajaja
Quina experiència..Indescriptible... No té nom. Caure, deixar sentir al teu cos l'efecte de la gravetat... Caure, arribar al límit de la corda, tornar a pujar per l'efecte "yo-yó"...Així 4-5 vegades. Vore que al pujar pareix que vages a estamparte com un puto mosquit contra el pont.. Quina passada! POR?? QUI DIU SI HI HAVIA POR? TENSIÓ? QUINA?? NERVIS? CAP!!!!
ADRENALINA PURA I DURA!!! Acollonat?? Bah. Tonteries! A que si Fuertes? Jo més emocionat no podia estar... Me faltava l'aire per a saltar abans de que diguera "JA". Si saps a que vas, ho tens clar, i veus les coses com les veig jo, quina por? o nervis? o cap altra sensació que no siga la demència digna del joker?JAJAJAJA

Després, uns dies a Alzira, a casa de Don Alonso.
Jo ho he de dir: en la vida he vist mansió tan gran com la d'ell. Amb ascensor propi!!!!!!!!!!!
Sols en que diga que al garatge hi havia 1 carabana, 2 cotxes i una taula i encara hi havia espai per a jugar un partidet de fútbol... Quins dies més bons passarem allí Vicent, Maite, Don Falcione, Rubén i jo. I amb els amics de Vicent. Molt bons dies si senyor!!!!!!!!! I el pare de Vicent, amb el martell de Thor. I quan vam tirar el tronc des de dalt de la muntanya??? Caida libreeeeeee jajjaja "Mito o Ficción??" Eh?? que no es lo mismo? jajaja
Bé, tot hi ha que dir-ho, els 3 cabrons estos me la van estacar pensant que tocaven el piano. Però estava amanyat! Hi havia una presintonia ja establerta i pressionares la tecla que fóra feia la melodia. Me la vau clavar cabrons! JAJAJA
Però que sapieu que DON CANDELA la torna! i molt més gran!! CABRONS! JAJAJAJA

Després uns dies a Cocentaina amb ma tia i ja està.
Tot hi ha que dir-ho. Hauré estat en total una setmana o 2 com a molt sencera a casa durant aquest estiu. PERÒ ÉS QUE L'ESTIU ES PER A MENEJAR-SE!!!!
Estàs tu que em quede jo quet a l'estiu... Poc em coneixes

I després de tot açó...de l'1 al 15 d'agost...CAMPAMENT A ZAMORA!!!!!!!!!!!!
Quina risa. Com sabrà le gent que ha estat, moments inoblidables No tenen preu. Records per a atresorar per a tota l'eternitat.
Michel Jackson, Ray Charles, Ernestein i el monstruo del vàter (gràcies pelejero!!), el Gran Camello de 5 patas, el bivac, Miranda du Douro, les partides de Ping Pong, el Zorro, ... i com oblidar aquest últim campament tan meravellós i divertit amb Ruben Palop i Rafa Tortosa alias "Ray Charles".. I sense oblidar per supost a Oscar "Paló" :)




Si, ha sigut un bon estiu, amb l'esperança de repetir les animalades i fer el salvatge l'any que ve.

Això és tot animals de bellota xDD


La demència ha tornat. Podeu fugir i correr tot el que vulgau, no arribareu lluny. Com la foscor que acompanya als raig de llum ahí em trobareu, esperant el millor moment par a atacar, esperan que baixeu la guardia. Aleshores, sereu meus. Crideu tot el fort que vulgau. Vos tallaré les cordes vocals i ningú vos podrà sentir. jajaja

Quina forma més pacífica de dir-vos que sempre estic ahí, eh?


"El trabajo en equipo, la excusa de los débiles"

Blog X?????

Aquesta imagte va en honor a Don Falcione.


Siiiiiiiiiii ja sé ja sé... Este tio està com una puta cabra!! Arribats a aquest punt ens puguem preguntar..però el blog este de què va?? De ciència? Animalades varies? El subormal del professor de tècniques analítiques? Es tracta d'un blog X??? Doncs no! Es tracta del Blog de Don Candela. Tot el món que em coneix diu el mateix:

-No te comas a los bebés!!! Y no te metas el Shinai por el orto! (Don Falcione)
-Estàs tot loco Erneeeest!!! ME mueroooo!!!! (Rubén Fuertes, General de la Falange Chulviana)
-Que gitano tio! Eres un nazi! (Caxalote Barado)
-Eee!! Mira! Llepolies!! Siiiiiiii o "Noooooooo" (Princesa Leia)

Que estic com una puta cabra! Perquè? Per experimentar noves sensacions? Per sortir-me del paràmetres morals establerts per la societat que quan es fa algo que no veuen bé ho classifiquen de temerari, o de bogeria? Per voler eixir a pegar escopetades pel carrer? Jajaaj Doncs ara aneu a saber el que és estar com una puta cabra.
Sols hi ha una moral: LA MEUA

Bé, doncs ens complau presentar-los a tots vostés els nous models de tratges per a Kendo. Un hakama i keikobi més lliures, sense incomoditats, que permeten un millor acoplament a l'usuari, major flexibilitat, per a que s'acople millor als moviments de cada individu. Formats per varies capes d'un teixit que permeten una major transpiació, aixi el suor s'evapora i s'eviten les males olors.

També aprofitem per a presentar-los el nou model de la gama "Por el orto no..." de la marca Vibromatrix 3000.
Un nou model que en les seves primeres existencies serà gratuït, degut a la promoció Don Candela. Dóna't pressa i sigues un dels primers en demanar un d'aquests nous models total ment gratuïts. Noves comoditats, postures, accions, frases... Oblidat de les antigues relacions amb sers socials. On vulga i quan vulga. Les vegades que siguen. No hi haurà excusa! Deixe al calaix les frases de "me duele la cabeza" o "tengo la regla" i estalvie també en preservatius.

Un món complet de noves comoditats i possibilitats! Introdueix noves sensacions a la seva vida!

No espere més!!! Faça ja l'encomanda i dugui's de regal un nounat. Ideal per a acompanyar-lo amb encissam, tomato, per a mullar amb "nachos", per a rostir-lo... Tot el que dessitge

PD: la Katana no va inclosa amb l'article. Sols uns bebé per persona. Fins a esgotar existències.
No val agafar diversos pseudònims per a rebre varios nounats Don falcione.


QUI ESTÀ MÉS BOIG AQUÍ? JO NO


Són les 02:06 del matí. Me'n vaig de caça. Don Falcione sap on vaig i qué vaig a caçar.
No entenc per que marca les 23:27 el rellotge d'aquest blog... Va mal, si senyor.
Bé, no passa res. Pròxim objectiu: la sede de Google.
Foto felicitació i com aniré a kendo l'any que ve.


Donde está mi bebéeeeeeeeeeeeeeeeee??? quiero a mi bebéeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!

La Secció Dan Roman: Dr. Steinman

En aquesta vida, res és debades. Hi han obligacions, no es pot tenir tot.
Les obligacions hi ha que complir-les. Com per exemple, l'estudi.
Això és una obligació, això, i jugar al Bioshock!

És una obligació en tota regla!! El primer que deuria de fer la societat aquesta de merda és en primer lloc, proveïr a tot xiquet de Pc prou potent com per a poder jugar a aquesta meravella de joc. I després, fer-lo que jugue. Si no vol se l'obliga. Xe! Serà subnormal..no voler jugar a aquest joc.. Això sí que és merèixer morir! Sols pel fet de pronunciar la frase "No tinc ganes" se li talla el pulgar de la mà dreta,ja que no serveix per a jugar, així que és prescindible. Si és destre, sino l'altre. I ves en compte de que algú diga "no m'agrada"... No hi ha res que el salve.
Sols diré que el que va passar a Auswitch serà un viatge al camp (i mai millor dit XD)

El joc, està ambientat en la década dels '50. El teu avió ha tingut un accident i es precipita al mar. Ets l'únic que surt viu. Aplegues a la ciutat de Rapture controlada i creada per el gran Andrew Ryan. Es troba baix del mar. Bé, doncs al primer nivell vas a trobar-te a un gran personatge, el qual és la reencarnació de Fuertes, és el Dr. Steinman. El tio és un metge. És cirurgià plàstic.
Hi ha una substància genètica que és el ADAM que ho meneja tot. Tot funciona amb això.

Doncs al nivell vas trobant-te "metges" que són ajudants del Dr. Steinman. I algunes de les meravelloses frases que pots sentir mentre vas passejant per l'edifici. Ací teniu una foto d'un
d'aquests metges.Si, va amb una clau anglessa del tamany del peroné.
Entre les frases cèlebres trobem algunes com:

-No quiero hacerte daño.Sólo quiero ver que hay en tu interior. Cómo voy a curarte si no te acercas a mi?
-Enfermera! Ayúdeme a encontrar a este paciente!
-Te he prometido no hacerte daño.
-Disculpa!? Anormal! Inculto!Incivilizado! (tot açò mentre et dispara sense haver-li fet res)
-No quiero hacerte daño..Pero a veces tengo que hacerlo.
-Sangra, jaja, sangra!!
-Haz que pare!! (quan li pegues foc)
-Espero que almenos haya resultado una noche divertida.. (quan el mates)

Però el millor és el Dr. Vas vegent com al llarg del temps la seva perspectiva va canviant poc a poc i el seu cervell fa"CLAK" com podem vorer:

-Ryan y ADAM, ADAM y Ryan; todos estos años de estudio fui realmente un cirujano hasta que los conocí? Cómo trasteabamos con nuestros bisturís y nuestra moralidad de juguete. Si! Podiamos eliminar un furínculo por aquí, reducir una napia por allá,pero... podíamos cambiar algo de verdad?? No. Pero el ADAM nos da los medios para ello. Y Ryan nos libera de la falsa ética que nos coartaba.Cambia de aspecto,cambia de sexo, cambia de raza (ací fa un primer clack)
Es todo tuyo para que lo cambies, y de nadie más.

-Con las modificaciones genéticas la belleza ya no es una meta, ni siquiera una virtud. Es una obligación moral.(segon clack).Obligamos a los sanos a vivir con los contagiados? Mezclamos al criminal con el respetuoso de la ley? Entonces porqué se permite a los feos socializar con los bellos?? (quanta raó que té!)

-Porque tenemos 2 ojos? Lo exige alguna ley? 2 brazos, 2 piernas, 2 orejas, 2 pechos... (home..3 pits nose jo com estaria eh? pot ser estaria bé, qui sap)

En esta última és quan fa el CLACK definitiu, d'eixos que ja no hi ha marxa enrrere, com Rossac de Watchmen

-Cuando Picasso se aburrió de pintar a gente empezó a representarlos como cubos y formas abstractas. El mundo lo calificó de genio! He pasado toda mi carrera de cirujano creando todas las mismas formas trilladas una y otra vez: la nariz respingona, el hoyuelo en la barbilla, los grandes pechos... No seria maravilloso poder hacer con un bisturí lo que ese viejo español hizo con 1 pincel??

Tota una persona digna de reconeixement científic eh? Tot un cirurgià!!
Doncs així és Fuertes. Un intent d' artista. Un gran cirurgià!

El vídeo mostra com intenta fer al seva última obra d'art i com el mate. Al estil mafia.
Descarreguem el carregador sencer i ens anem a casa.



Feo,feo,feo...FEOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

Marxem a la Guerra

Poc a poc, la llum del Sol mor, poc a poc. S'afilen espases. Armadures? Qui les necesita? Nosaltres no, els trasgos no. Marxem, poc a poc, marxem a la guerra.
La plutja acompanya magníficament amb la silenciosa hombra de la nit. Tambores en lo profundo
Les ànimes dels pobres infeliços que varen pensar que una dèbil aliança d'esperança podria detindre'ns jeuen sota els notres pasos per la foscor del nostre hogar.

Un riu de sang recorre junt a nosaltres. Les fortes veus silenciades per les nostres mans ens acompanyen ara i per sempre allà on anem. El silenci de la nit, les llàgrimes d'aquells que varen ser,ploren al compàs de la nostra deixant de terror, doncs saben, que avui, ara i sempre, sempre que marxem, els petits rajos de llum i anhels seran apagats per l'oscuritat de les nostres espases, absorbits pel nostre ser, així com la terra és espectadora de la fugacitat de la vida i ens alimentaran per sempre en un plànol on romandran fins la fi de les constel.lacions vagant per l'eternitat, sentint el dolor de tots aquells que viuen sota l'esperança de que, algun dia, els rajos de llum brillaran de nou.

Cridant en les seves ànimes d'agonia, dolor i desesperança contra allò que no té final i solució.
Marxem. Tambores en lo profundo. No deixem vida ni civilització al nostre pas. Silenci. Sols el silenci.

Ja hem arribat. El rostre de la mort flota a l'ambient. Ens preparem per a entrar en acció. Res quedarà al finalitzar la nit. Comença l'incursió. Tambores en lo profundo.
No hi ha lloc per a la compassió. El ferro s'enforteix amb cada ser que sega i el seu interior rega cada mil.límetre del nostre cos demanant més,més, MÉS!!!!! I el crit de les profunditats no pot ser ignorat. Una força major surt del nostre interior, començant amb la destrucció acompanyada dels crits dels infeliços. Homes decapitats, dones violades, nens cremats vius, desquartització, ... Res és suficient. Tambores en lo profundo.

Les flames s'alimenten de l'alegria d'aquells que foren i mai més seran, d'allò que podrien anomenar "hogar".
Res pot aturar el resultat final. Quan marxem, marxem. Res ens atura. Ni les forçes divines que ronden pels voltants demanant clemència front als horrors que han sigut condemnades a observar, i que ni les seves entitats poden soportar.

Tambores en lo profundo.

L'alba plora al aparèixer i vorer el que queda al donar-li pas la foscor.
Conta la llegenda que abans hi havia una ciutat, un bastió del progrés del que és capaç de fer l'humanitat, les grans civilitzacions. Conta la llegenda, d'una zona on sols hi han ruïnes. D'un exèrcit que emana una calor que els propis diables repel.len i no volen sentir.

No hi ha força capaç d'aturar l'exèrcit dels trasgos, que quan surten no poden detindre la fam i ànsies que empenyen les armes que porten damunt. Sols apagades pels crits de dolor i sang de les víctimes que mai més seran lliures i acompanyaran els tenebrosos cors fins a la pròxima batalla i masacre, i les seves ànimes romandran pressoneres durant tota l'eternitat i sentiran el dolor i desesperança de les noves víctimes que alimentaran nit després nit fins que aquest món siga pols. I encara després, hi hauran els crits d'alguns que mai més podran descancar en pau.

Tambores en lo profundo

EDIT1: Canviat "Maravilla" per "Facultat Farmàcia de UV"

La Vint-i-uena víctima

Aquesta setmana, el dia 01/06/09 em van encomanar la meva vint-i-uena víctima per a assassinar. Moltes felicitats!!!! No tothom té el plaer de ser visitat pel senyor Don Candela.
El trasgo d'acció comença el viatge d'on sols sortirà un guanyador. Jo.

L'individu se'l coneix també com Hannibal, alias Shalashaska. És un espècimen que deu ser capturat i eliminat.

El pobre infeliç, l'encomanda per part del client amagat darrere del seudònim la Princesa Leia, és un Saguntí, pertanyent a la digna i sagrada ordre de La Falange Chulviana.
Es rumoretja que poseeix el control de l'empresa Keptchup Chovi.

Corria per l'any 2007 quan a dos desconeguts els va juntar el destí de plantar cara als terrorífics alcans. Al principi els podiem destruir amb àcids i bromacions.. Però desprès d'avançar al camp de batalla anaren sorgint nos enemics provinents dels alcans.. Els alquens i alquins, que fàcilment foren eliminats amb hidroxilacions, tant ens feïa si era veïnal o anti, amb les halogenacions, i els atacs nucleòfils, emprant l'ús de l'estereoisomeria, i els misils Fischer, encara que algunes vegades fallaven teniem al Sr. Caballet, que ens proporcionava altra perspectiva més saludable sense possibilitat de cometre cap error.

Sí,eren bons temps, fins i tot aconseguirem descobrir el gran secret dels cicles! I els aconseguirem neutralitzar i desactivar amb bombes metíliques a -meta o -para rarament amb nitració a -orto. I van poder crar nous ciclessota l nostre control amb els alquens capturats. Molts companys caigueren a les seves mans, i foren atacats com si foren uns maleïts electròfils.
Però vingueren els enemics SN1 i SN2 agafats de la mà amb E1 i E2 i els temibles aldehids i cetones i seguits del líder de tots, el gran enemic: la carboxil.lació oxidativa en α o ß.

El "company" Saguntí va escapar, però a mi m'agafaren i torturaren durant un any. Ara ens vorem les cares; ja sé els seus secrets.
Hem lluitat a moltes lluites junts, tals com els grans Ancylostomes o Trypanosomes de l'interior, o hem plantat cara al punt d'unió de la farmacèutica; però encara ens queda un llarg camí per recòrrer.

Qui pensaria que al meu treball trobaria a un element d'aquestes característiques. Jugador de travian, apassionat del Heavy i Friki. I com oblidar l'esquí.

Un ser complexe i difícil de trobar però molt fàcil de seguir i localitzar, que forma part de la placa de Petri del senyor Don Candela.

Gracies per possar-me l'objectiu tan fàcil per a assassinar.
Avui, ets la víctima vint-i-uena.
Felicitats! Ja formes part de la colecció personal de Don Candela. Gràcies per ser digne de pertànyer.

Ens vegem a la batalla dels èssers microscopis que ens volen foradar. Lluitarem contra milions i milions dels mítics Ewoks i Chulvians.

I jo riure l'últim. Sols quedarà l'eco de la teva quebrada veu al llarg del temps com una lleugera brisa d'un anhel de vida extinta a un paratge de desolació en un mar de desesperança.

Dia trist

Avui (bé, millor dit, des de fa ja alguns mesos) és un dia trist. Milions i milions d'éssers vius han mort. Ens han abandonat. Deixat sols. Han sigut "aniquilats" i destruïts a sa casa. Confinats a les parets de polímers inacabables. I perquè?? Perquè s'ha comés aquesta barbaritat? A què es deu la seva mort?

Doncs molt senzill.. s'han mort de FAM!!!
A pesar de la producció mundial d'aliment han sigut tancats a la seva presó i els han deixat podrir-se, sense donar-los menjar.

No és possible esbrinar la quantitat de milions i milions d'éssers que han mort. Els meus microorganismes!! Tenien família!!! Tenien diversitat ètnica! No podrem oblidar a Joan, Don Alonso i Don Falcione, i com no fer referència a Paquito el Xocolatero.. Alguns eren més nombrosos que altres, com l'imperi dels Ewoks, però convivien bé uns amb altres, sense conflictes.. Tots junts. Sense guerres ni lluita.

Hi havien tres tipus d' ètnies; ho podeu apreciar a l'imatge: uns molt molt nombrosos i petits (Ewoks), altres macrociutats al centre i al sud-est i una civilització, la Falange Chulviana al costat de la macrociutat (punt groc) , lluitant per fer-se un lloc a aquest món.

Finalment, foren obligats a lluitar per la supervivència pels recursos naturals més preuats: l'aliment!!

Les aldees de l'imperi dels Ewoks caigueren poc a poc, una a una, fins que la Falange Chulviana va saquejar la macrociutat, i per a deixar constància del seu pas per aquelles terres, la va fer rebentar. Ara ja no hi ha una ciutat fantasma. Hi ha un cràter. No queden vestigis de la seva existència. Fins que les pròpies ànimes dels Chulvians es van extingir...

Avui, sols uns pocs recorden les històries de l'època daurada del continent de Petri a les pròsperes terres Agar-Agar, històries que provenen de la demència i la bogeria causada per l'únic, poderós i aterrador Don Candela.




愛してる